Somchai va arrugar el nas amb fàstic. Eixa olor es feia insuportable. Era una estranya mescla entre carn podrida, vísceres i pura merda. Estava acostumat a eixa tipus de pudor, però el que li donava autentiques nàusees era el toc que venia de quant en quant. Entre olor a merda i a podrit, un regust a maduixa, a xicle i caramel pujava per algun racó. Olor com a codony li donava a tota la composició un aspecte maquiavèl•lic, sinistre, que a dures penes podia suportar.
En 15 anys a la professió, l’inspector Somchai Som Lee mai havia vist una cosa similar. Estava a l’habitació d’un hotel de Bangkok i l’escena era impressionant. Trossos de carn, el més gran a dures penes era com la palma de la mà. Tota l’habitació estava plena d’aquestos trossets. Però plena, plena. Al sostre, les parets, baix del llit, entre els llençols, dins dels gerros, sobre la font de pato a l’orange que descansava a una taula en rodetes...tot. I el pitjor era la olor...
Als pocs segons, sense saber per on començar, Somchai va tindre que sortir de l’estància, aclaparat. Tenia el cap apuntat per una de les finestres del passadís quan algú va reclamar la seva atenció.
El jove forense, amb clars símptomes de no haver-ho passat bé amb l’espectacle, va sospirar, deixà la mirada en un punt fixe i començà a vomitar informació:
-Señor, los restos pertenecen a dos personas, de sexo y edad desconocidos por el momento. La causa de la muerte es, sin lugar a dudas, una explosión que hizo que los cuerpos reventaran en mil pedazos, dejando la escena tal y como puede ver. Sin embargo, no se han encontrado restos de ningún explosivo por el momento. Con permiso… - El xic va eixir corrent directe cap al vàter. Somchai va veure, amb resignació, com el jove acabava vomitant dins del paraigüer. Un dia de lo més escatològic, ideal per a començar setembre.
Com que, per el moment, tenia poc que fer allí i era tard, Somchai va decidir anar-se’n i intentar conciliar el son unes hores.
Dos carrers li va costar adonar-se que el que realment volia era veure-la. Va cridar a Jaisai i va quedar en ella. A la cafeteria de sempre. Ella no va tardar ni un minut en dir-li que sí a la seva proposta i als deu minuts ja veia la silueta retallada d’aquella xiqueta menuda sota la pluja.
Ella va córrer al seu encontre i el va abraçar. Després es besaren. Ell va oblidar tot el que havia ocorregut durant el dia al primer contacte entre les seves llengües. Quan es separaren ell va sentir, per primera vegada, aquelles paraules màgiques eixir dels llavis d’ella.
-T’estime. – Somchai va quedar-se sense respiració un moment. Després notà com si no cabés dins de sí mateix...
L’inspector interí Cader arrivà al lloc dels fets. El trànsit estava parat en una de les artèries de Bangkok i el soroll provocat per les retencions era insuportable. Tot un destacament estava treballant, atenent a gent, mantenint als curiosos al marge, prenent declaracions. L’olor a carn crua i sang empassava l’ambient. Cader va sentir un altre olor mesclat, una olor dolça, com a nata, olor a arcs de Sant Martí i a cavallets. L’inspector sentí nàuses. Desitjà que l’inspector Somchai no haguera faltat hui al treball, i no tindre’l que substituir.
Una dona cridava fora de sí, Cader la va veure des de lluny. Estava coberta d’alguna cosa gelatinosa i sanguinolenta. Un xic, amb cara pàl•lida, com si hagués vist un fantasma es presentà davant d’ell i començà a parlar, d’una manera mecànica i ràpida:
-En el lugar de los hechos se han encontrado restos pertenecientes a dos personas, cuyas identidades, sexo y edad se desconocen. Los restos andan diseminados por toda la manzana, aparentemente causados por una explosión. No se haya restos de ningún explosivo. Algunos testigos afirman que simplemente se estaban besando cuando, litarlmente...reventaron. – El jove no va poder mes, va tindre una arcada i tot seguit va vomitar unes boniques tortitas amb café als peus de l’inspector. – Vaya semanita – Va afegir abans de tapar-se la boca amb la mà i pegar a fugir.
